Bloc d'en Jordi Cuminal

(Article publicat el 24 d’agost al diari ABC)

El soci majoritari del tripartit, el PSC, ha tornat de vacances amb una nova precampanya que demostra, rotundament, el lideratge estratègic de CiU. De fet, els socialistes no presenten una campanya sinó una contracampanya. Arran d’aquest fet hi ha diversos temes que val la pena comentar, com poden ser l’actitud del president Montilla respecte la convocatòria d’eleccions, l’intent d’amagar el tripartit i les sigles del PSC, el contingut enganyós de la campanya i la veritable realitat de l’acció de govern, o la victòria conceptual de la campanya que CiU va llançar el gener.

Al President li agrada fer-se pregar. L’època d’especulacions respecte la data electoral fa temps que ha acabat, ja no té sentit i sembla que Montilla encara no se n’ha adonat. Les eleccions seran el darrer trimestre del 2010, entesos. L’interès de la primera meitat de l’any era per un possible avançament electoral, ara que no es produirà aquest fer-se pregar per dir la data, mentre el seu partit va llançant campanyes, només pot respondre a la necessitat de Montilla de fer notar que això ho decidirà ell, després que tot, absolutament tota la resta li han decidit des de Madrid.

S’avergonyeixen de ser el tripartit i el PSC i volen amagar-ho. Conceptualment les comparatives de la campanya són un error. Comparar CiU amb Montilla no és el més precís a l’hora de comparar accions de govern. El que dicta el sentit comú és comparar CiU amb PSC o Tripartit, partits versus partits. Sobretot si l’any que s’agafa de referència és el 2003, on Montilla era Ministre del PSOE i no membre del govern de la Generalitat. Si no els convé que surti el nom del seu partit, i per això descarten el partit versus partit, tenen l’opció de comparar candidat versus candidat, però és evident que en aquest apartat tampoc en surten airosos.

A banda de falsejar les dates, ja he dit que el 2003 qui signa la campanya no era el “president” Montilla sinó ministre del PSOE també és enganyosa la informació que es dóna. Per exemple, insistir en el bon finançament de la Generalitat de Catalunya. Al costat del número de Mossos nous hi trobo a faltar la gestió de la conselleria d’Interior. I al costat dels nous mestres, el nivell dels nostres estudiants. Al costat del finançament m’agradaria saber l’endeutament de la Generalitat i el nombre d’aturats, la reducció dels sous i les pensions, les ajudes a les vídues, l’augment dels informes inútils, dels càrrecs de confiança, etc.

Llegir la resta d’aquesta entrada »