Nous lideratges
Vull agrair la oportunitat que em dona en Jordi Cuminal de compartir el seu bloc per fer arribar les meves reflexions. És remarcable que persones com ell que estan a l’inici de la seva carrera política tinguin tant clar que la col·laboració amb d’altres enforteix els projectes col·lectius. Una de les virtuts del lideratge és tenir prou confiança en un mateix com per permetre contrastar-se constantment amb les idees dels altres. És obvi que en Jordi té aquesta virtut.
La pèssima experiència que suposaren règims totalitaris com el nazisme i el comunisme, i el pensament majoritari d’ideologia liberal i socialdemòcrata de la segona meitat del S.XX han centrat tota la reflexió sobre drets i deures en l’individu, obviant majoritàriament la reflexió sobre els drets col·lectius. La Declaració dels Drets Humans, de la que fa poc es celebrà el seixantè aniversari, es fruit gairebé en la seva totalitat d’aquesta preocupació pels drets individuals.
El model de lideratge vigent fins al moment ha estat fixat també en la persona, que amb les seves capacitats, pensament o acció ha estat capaç de fer moure un gran nombre de persones en una direcció determinada, essent exemple de virtuts a admirar i imitar.
La gran complexitat del món global fa replantejar el model de lideratges. Calen equips plurals que puguin fer front a la diversitat de reptes que qualsevol iniciativa planteja avui en dia. Equips sòlids i forts, que potser s’identificaran a partir d’un rostre visible, però que puguin suportar la pressió que suposa marcar reptes i camins a les societats actuals.
Aquests nous lideratges, pensats des de la pluralitat, podran tornar a plantejar reptes col•lectius amb més força. El nostre país ho necessita.
Fotografia: x.com.ar
Etiquetes: bloc, drets col·lectius, drets individuals, Lideratge, lideratges, Política, reptes socials
