Bloc d'en Jordi Cuminal

Un nou període electoral obliga a plantejar escenaris de futur i a imaginar models de país que posteriorment s’hauran de dur a terme si es disposa de la capacitat per governar. Tres són els principals reptes que Catalunya ha d’afrontar els propers anys de manera inajornable:

1.- La resposta a la crisi econòmica: La difícil situació que afronten empreses i famílies arran de la situació econòmica necessita de respostes decidides que afavoreixen l’especificitat pròpia del teixit empresarial català i que ajudin a resoldre els problemes de les persones amb majors dificultats. Ens cal una resposta catalana a la crisi que defineixi els nous reptes econòmics del país i les necessàries transformacions del nostre model productiu i que front a l’actual seguidisme de l’erràtica política econòmica del govern de l’estat permeti visualitzar una manera pròpia d’afrontar la crisi.

2.-La resposta a la laminació de l’autogovern: La sentència del tribunal constitucional sobre l’estatut marca un fi d’etapa de l’autogovern català. Caldrà un nou full de ruta que combini a parts iguals l’ambició i la sensatesa. L’ambició per seguir incrementant el nostre autogovern, amb l’únic sostre que lliure i pacíficament decideixi en cada moment el poble català, i la sensatesa per a transitar sobre fulls de ruta rigorosos que evitin seguir alimentant la frustració i fatiga que es detecta en molts ciutadans després del llarg procés estatutari.

3.- Un ambiciós pla de reformes: són molts els debats que l’època de bonança econòmica i l’inacció governamental han deixat aturats i que ara demostren l’elevat grau de paràlisi al que ha estat sotmès el país. La transformació necessària per mantenir les polítiques de cohesió social i evitar l’esfondrament de l’estat del benestar, el debat energètic, les reformes a l’escola i a la universitat per incrementar el nivell acadèmic dels nostres joves i el seu coneixement d’idiomes i tants d’altres són temes inajornables a resoldre si volem seguir competint al món.

De la resposta que donem a aquests reptes en depèn en gran part el nostre futur com a actor propi diferenciat en el món global. Són moments, per tant, de reflexions realistes sobre quin és el millor govern que pot donar resposta simultània en aquests reptes. Tothom és lliure d’imaginar els models idíl·lics que voldria, però només hi ha dues opcions possibles de govern a partir de la tardor, un nou tripartit o un govern de CiU, que depenent del seu resultat tindrà major o menor marge per aplicar el seu programa polític.

Som molts que tenim clar de fa temps que ens cal un canvi. Que la millor opció de futur és un govern d’àmplia majoria de CiU liderat per Artur Mas. Als que encara imaginen escenaris utòpics demanar-los una profunda i rigorosa reflexió possibilista sobre qui està més preparat per afrontar els grans reptes actuals.

D’aquí a les eleccions hi haurà molt soroll de fons per evitar un debat de confrontació de models, de plantejament d’alternatives. No nego ni defujo que ens cal una manera diferent de fer política, però que el suposat regeneracionisme democràtic d’alguns i la inquisició partidista d’altres no serveixi de cortina de fum per no identificar les prioritats on tots plegats ens juguem el futur d’unes quantes generacions.

Etiquetes: autogovern, bèstia, bou, Catalunya, cohesió social, crisi econòmica, eleccions, empreses, Estatut, famílies, reformes, sentència TC, teixit empresarial, transformació