Bloc d'en Jordi Cuminal

Aquesta carta oberta la vaig fer al cap de pocs dies de saber la decisió de la fins aleshores regidora de Ciutat Vella de Barcelona, Itziar Gonzàlez. Quan la seva dimissió es feia irrevocable.

Un parèntesi. Qualsevol persona que renunciï a un càrrec, és motiu d’una reflexió a tots els que ens dediquem a ser i a fer política. Una dimissió, sigui del partit que sigui, ens ha de fer pensar que alguna cosa no estem fent prou bé. Que alguna cosa del sistema democràtic no acaba de funcionar.  Que potser sí que les prioritats partidistes passen per davant de la prioritat de governar per tothom. Que la mirada sectària guanya a la mirada global. Que la voluntat d’engrossir amb els millors és soterrada pels “nostres”. Que el càrrec polític aclapara el càrrec públic.

(més…)

Els Manel són el grup revelació de l’any 2009. 70 concerts arreu del territori. Popularment coneguts entre un públic que té de tot: edat, joventut, maduresa, experiència, inquietud.

Manel és aquell grup que ens identifica, per les lletres, per la música, pels sons, pel posat, pel fer. Manel ens és proper perquè són d’aquí.

Manel té ritme joiós. Manel transmet felicitat i pau interior. (més…)

Tinc la gosadia de participar activament en el bloc d’en Cuminal, perquè m’hi ha convidat i per l’estima que li tinc. En Cumi és un home de gruix, de seny i de rauxa. Fidel i patriota. I saberut, també.

Un grapat de coses per començar, miraré de posar-hi una mica d’ordre. Ho aniré fent, no tot avui, de mica en mica. (més…)