Una persona que era a l’acte em va demanar via facebook el discurs. Ara he tingut cinc minuts i he passat les notes a mà en format word. Ja fa temps del discurs i sóc incapaç de recordar el que vaig dir a través de les notes amb les que em suportava. Trobo més honest transcriure les notes que reinterpretar-les i escriure un text que segur que no vaig dir.
Vull agrair la oportunitat que em dona en Jordi Cuminal de compartir el seu bloc per fer arribar les meves reflexions. És remarcable que persones com ell que estan a l’inici de la seva carrera política tinguin tant clar que la col·laboració amb d’altres enforteix els projectes col·lectius. Una de les virtuts del lideratge és tenir prou confiança en un mateix com per permetre contrastar-se constantment amb les idees dels altres. És obvi que en Jordi té aquesta virtut.
La pèssima experiència que suposaren règims totalitaris com el nazisme i el comunisme, i el pensament majoritari d’ideologia liberal i socialdemòcrata de la segona meitat del S.XX han centrat tota la reflexió sobre drets i deures en l’individu, obviant majoritàriament la reflexió sobre els drets col·lectius. La Declaració dels Drets Humans, de la que fa poc es celebrà el seixantè aniversari, es fruit gairebé en la seva totalitat d’aquesta preocupació pels drets individuals.
