Un nou període electoral obliga a plantejar escenaris de futur i a imaginar models de país que posteriorment s’hauran de dur a terme si es disposa de la capacitat per governar. Tres són els principals reptes que Catalunya ha d’afrontar els propers anys de manera inajornable:
La incertesa que es genera en entorns de crisis com el present evidencia quant n’és d’important per un país tenir una societat civil ben vertebrada i compromesa. La fi d’un cicle econòmic que ha despullat totes les misèries i fragilitats del nostre sistema, fa necessària l’aparició de nous lideratges civils que al marge i complementàriament a la política assumeixin responsabilitats pel col·lectiu per tal de fer avançar la societat.
Diuen Àngel Castiñeira i Josep Mª Lozano, professors d´ESADE que “L’excel·lència d’un país depèn, en bona mesura, del grau d’implicació dels seus professionals”. Al llarg dels anys, a casa nostra hi ha hagut diversos casos on l’empenta i la consciència de construcció col·lectiva ciutadana s’ha traduït en el naixement d’emblemàtiques institucions.
