Bloc d'en Jordi Cuminal

Sovint es diu que el món  polític viu abstret d’allò que sol anomenar-se els problemes reals i que interessen realment a la ciutadania. Resulta temptador abonar-se a aquesta crítica quan vam  acabar l’any 2009  amb el nostre Parlament debatent sobre els toros, enmig d’una profunda recessió econòmica i amb perspectives obscures a mig termini.

Setmanes enrere, les columnes d’opinió  varen optar per dimonitzar els regidors de l’Ajuntament de Vic per negar l’empadronament als immigrants que no tinguessin els papers en regla. Sense permís de treball o de residència, el padró és l’únic registre que garanteix als habitants d’un municipi l’accés a serveis tant bàsics com l’educació o la sanitat. (més…)

Aquest 2010 es compleixen 10 anys des que, després d’uns anys de vida a París, vaig decidir fixar la meva residència a Catalunya. Doncs dir, per tant, que sóc un català de 10 anys d’edat. Com altres tants que han vingut històricament a construir-se un futur en aquest país.

Quan parlem de la immigració a Catalunya, la major part de les vegades ens centrem en el fenomen d’acollida a treballadors, mà d’obra i ciutadans necessitats que vénen a la recerca d’una vida millor. Però Catalunya, històricament també ha estat un gran agent tractor de mà d’obra qualificada, classe mitjana, treballadors quialificats i el que podríem anomenar “immigració de coll blanc”. (més…)